Guia d’estil per a  les administracions de la Garrotxa

El material que teniu a les mans ha estat possible gràcies a l’opuscle Criteris d’ús de la llengua catalana per a l’Ajuntament de Palafrugell, editat el gener del 2013 i elaborat per les tècniques de normalització lingüística de l’Oficina de Català de Palafrugell: és gràcies al seu esforç que a la Garrotxa hem pogut fer un llibret de consulta similar.
L’objectiu d’aquest dossier és dotar el Consell Comarcal de la Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot i tota la resta d’ajuntaments de la comarca que el vulguin fer servir d’una eina de consulta que els permeti homogeneïtzar els documents pel que fa a convencions gràfiques, criteris d’imatge i usos administratius per a la millora dels textos que generen (impresos o digitals).
Aquest llibret és volgudament concís perquè sigui de consulta ràpida i d’aplicació fàcil. Entenem que es podria completar amb molts més continguts i exemples, però hem preferit fer recomanacions genèriques més que no pas explicacions exhaustives. Esperem que aquesta decisió no rebaixi l’interès d’aquest material i que es converteixi en un llibret útil per a les persones que treballen a les administracions de la nostra comarca. Els suggeriments de tothom que l’usi, però, seran molt benvinguts i ens permetran, a mesura que vagin arribant al nostre correu (olot@cpnl.cat, assumpte Guia estil) d’anar polint i millorant aquesta eina.
Servei de Català d’Olot-la Garrotxa
Olot, setembre de 2013

índex

  1. Criteris de redacció dels textos administratius
  2. Criteris d’ús dels signes de puntuació
  3. Criteris d’ús dels tipus de lletra
  4. Criteris d’ús de majúscules i minúscules
  5. Criteris d’ús d’abreviatures, sigles i símbols
  6. Criteris lingüístics a les xarxes socials
  7. Fonts consultades

1-Criteris de redacció dels textos administratius

Un text administratiu, imprès o digital, ha de ser:

Apunts generals per a una bona redacció:

1.1 EL TRACTAMENT: en l’Administració, és recomanable el tractament de VÓS,  per comoditat (no hi ha marques de gènere -masculí i femení- ni de nombre –sempre és plural) i per tradició, perquè entronca amb un tractament genuí del català oral formal.

En aquest tractament, tant els verbs com els pronoms van en segona personal del plural:  Us comuniquem..../ Aprofitem per saludar-vos...

En aquells casos en què es consideri oportú (més formalitat, distància volguda amb l’interlocutor...), podeu fer servir el tractament de VOSTÈ/VOSTÈS, però heu de recordar que:

En aquest tractament fem servir la tercera persona del singular o del plural, tant en verbs com en pronoms: Li volem agrair la seva participació...
Si ens adrecem als joves o escrivim a les xarxes socials, farem servir el nosaltres –com a emissors- i el vosaltres o el tu per als receptors.
És important recordar que el tractament s’ha de mantenir al llarg de tot el text, per coherència. No us oblideu de mantenir també el registre en la salutació i el comiat d’un correu o d’una carta:

Benvolguts, [...] Cordialment,

Senyor/Senyora, [...] Atentament

1.2 LLENGUA ESTÀNDARD: s’ha d’usar una variant estàndard perquè permet la intercomprensió entre parlants. Això vol dir que hem de limitar els usos de paraules pròpies només del territori on vivim (localismes) o paraules excessivament cultes(cultismes) o massa familiars (col·loquialismes). 

1.3 VEU ACTIVA: s’ha d’usar la veu activa i limitar molt l’ús de la passiva, perquè el missatge arriba més clar, directe i eficaç. És millor dir: El president de la Generalitat inaugurarà el nou Hospital d’Olot i de la comarca de la Garrotxa que no pas *El nou Hospital d’Olot i de la comarca de la Garrotxa serà inaugurat pel president de la Generalitat. 

1.4 LLENGUATGE NO SEXISTA: sempre que sigui possible, s’han d’usar noms genèrics (professorat en lloc de professors; personal de neteja en lloc de senyores de la neteja; personal mèdic en lloc de metges i infermeres...) per evitar els usos discriminatoris. De totes maneres, no oblidem que la nostra llengua té el plural masculí com a forma no marcada plural i, per tant, si ens adrecem a un col·lectiu dient Benvolguts, no estem cometent cap error.

El desdoblament de formes (Benvolguts/Benvolgudes, els fills i les filles, els garrotxins i les garrotxines...) sempre és opcional i en cap cas se n’ha d’abusar, perquè allarga els textos i els omple de contingut innecessari. En alguns textos, podem usar la forma doble el primer cop que surti, i a la resta del text, el masculí plural.

Podeu consultar la Guia d’usos no sexistes de la llengua, publicada per la Generalitat de Catalunya, que podeu descarregar a:

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/Guiausosnosexistes.pdf 

1.5 ÚS PRIORITARI DE VERBS: s’han d’emprar majoritàriament estructures verbals i no abusar dels noms, que fan el text més llarg i complex. És millor dir: S’ha identificat el grup de delinqüents  (7 paraules), que no pas *S’ha procedit a fer la identificació del grup de delinqüents (11 paraules).

1.6 ORDRE NATURAL: l’ordre neutre de la nostra llengua és Subjecte +verb+ complements. Sempre que es pugui, seguirem aquest ordre natural en els textos administratius perquè facilita la comprensió del missatge. És millor dir: El Servei de Català expedirà un certificat als alumnes que hagin assistit al 80% de les classes, que no pas *Als alumnes que hagin assistit al 80% de les classes, el Servei de Català els expedirà un certificat.

1.7 ANGLICISMES MÍNIMS: sempre que sigui possible, s’han de fer servir els termes catalans i només, en comptades ocasions, els estrangerismes més estesos. És millor enllaç, correu electrònic, full, programari, llapis o tauleta que no pas *link, mail, flyer, software, pen o tablet.

Per consultar tots els estrangerismes que es van adaptant, aneu a www.termcat.cat

 
Algunes normes gràfiques de presentació:

A) Cada Administració (consell, ajuntament i organismes que en depenguin) ha de fixar un tipus de lletra que l’identifiqui, i l’ha de mantenir en la majoria dels textos impresos i digitals que elabori. També ha de recomanar quin cos i quin interlineat són més aptes per al tipus de lletra escollit.

B) Tots els textos s’han d’escriure alineats per l’esquerra, sense fer cap entrada ni sagnat a l’inici dels paràgrafs (molt en desús actualment). La separació entre paràgrafs és d’una línia en blanc.

C) Generalment, l’ordinador no parteix les paraules; si no és així, caldrà vigilar perquè no surtin paraules partides a final de línia.

D) No heu d’abusar dels marcadors textuals: cursives, negretes, cometes... i heu d’usar-los amb cura en els textos, perquè carreguen excessivament la imatge del text. (Vegeu l’apartat 3 Criteris d’ús dels tipus de lletra). Recordeu que la majúscula no és un marcador textual i que les majúscules s’accentuen.

E) Els números de telèfon s’escriuen sempre sense puntet i separats en grups de 2 o 3: caldrà adoptar un criteri i fer-ho sempre de la mateixa manera, per facilitar que la ciutadania els reconegui fàcilment.

F) Els horaris  i les hores del dia es poden expressar de forma digital o bé amb el sistema de quarts. En un mateix document és recomanable fer-ho sempre de la mateixa manera. Exemples:

L’acte tindrà lloc a 2/4 de 9 del vespre.

L’acte tindrà lloc a les 20.30 h  (i aquí ja no cal posar-hi la part del dia) 

G) Les dates no porten mai punt final, i tenen la forma següent:

Olot, 20 de setembre de 2013

H) El punt volat es fa amb la tecla majúscula+ la tecla del número 3 (del teclat de dalt) i no s’escriu la ela geminada fent servir el puntet de final de frase.

I) Les adreces tenen la forma següent:

Carrer de Miquel Blay, 9, 1r 2a      

I només abreviarem el genèric carrer, plaça o avinguda si ens falta espai.

2-Criteris d’ús dels signes de puntuació

La coma

2.1 ENUMERACIONS. Exemples: Podeu passar a recollir les carpetes, els arxivadors, els sobres i els folis./ Vaig fer un recorregut pel municipi i em va agradar tot: paisatge, persones i cases.

2.2 VOCATIUS. Exemple: I vosaltres, ja recicleu la brossa? / Ciutadans,  participeu en els actes que hem organitzat.

2.3 SALUTACIONS. Exemple:  Benvolguda, / Benvolgut ciutadà, 

2.4 COMIATS. Exemple: Ben atentament, / Cordialment, /Fins aviat,

2.5 INCISOS. Exemple: L’alcalde, que va cloure l’acte, va insistir en la vitalitat de les associacions del municipi. /  Tot i el nombrós públic assistent, s’hi va trobar a faltar la presència d’alguns membres destacats.

2.6 ESTALVI DE VERB. Quan en una frase ens estalviem de dir el verb perquè és el mateix que ha sortit abans, aquest estalvi es marca amb una coma. Exemple: A la Garrotxa hi ha 57 tallers mecànics; a la Selva, 132. 

2.7 ORDRE DE LA FRASE.. Quan desfem l’ordre natural de la frase i descol·loquem algun complement, aquest desplaçament es marca amb una coma. Exemple: Al Firal, és la nova Plaça Mercat.

Pot passar que, en desplaçar algun element, ens aparegui un pronom feble a la frase. És recomanable, en registre formal, marcar-ho amb una coma. Exemple:

Els documents necessaris per a la inscripció, els podeu passar a recollir a partir del dia 15.

2.8 DECIMALS. Marquem els decimals amb una coma. Exemple:  52,50 euros.

El punt

2.9  ORACIONS. És millor no fer frases gaire llargues i usar sovint el punt i seguit, la qual cosa permet al receptor de poder anar digerint la informació que llegeix. Exemple: Us convoquem a la sessió de presentació de l’Optimot que tindrà lloc el proper dia 10, a l’IMPC. Us demanem que confirmeu la vostra assistència.

2.10 MILERS. Les quantitats de milers sempre es marquen amb un punt (no els números seriats, com ara el núm. de DNI o de NIE, o els anys, que tampoc no el porten). Exemple: El 2013, a la Garrotxa hi viuen 55.855 persones.

2.11 HORES I MINUTS. Si optem per escriure les hores en format digital, haurem d’usar el punt. Exemple: L’acte començarà a les 21.30 h.

El punt i coma

2.12  ENUMERACIONS. El punt i coma és un recurs que comptem per separar idees en oracions llargues a l’interior de les quals ja hi ha comes. Exemple: El projecte té diversos objectius: fomentar la lectura, a través de converses amb escriptors; donar a conèixer recursos informàtics, en col·laboració amb l’Àrea d’Informàtica, i mantenir el nombre de cursos per a persones acabades d’arribar.

Vegeu que en una enumeració complexa d’aquest tipus, cada element se separa en punt i coma perquè a dins de cadascun ja hi ha comes i que el darrer element es marca amb una coma i una –i a la vegada.

 Fixeu-vos, també, que després del punt, la coma i el punt i coma, cal deixar un espai.

El guió llarg

2.13 INCISOS.  Aquest guió té la mateixa funció que la coma, i serveix per separar incisos o aclariments. Es pot combinar amb la coma dins els textos per representar aquesta funció. Exemple:  Amb tota la informació que la gent penja al Facebook –fotografies personals i d’amics i familiars (incloent-hi menors), lloc de treball, esports, preferències, etc. es pot seguir la biografia d’una persona.

2.14 ENUMERACIONS. En textos digitals i impresos és habitual citar frases o sintagmes que anem reproduint amb guió. Exemple: Els membres de la junta hauran de dur a la reunió:

– el resum d’activitats

l’informe de l’exercici passat

les propostes per al proper exercici

Noteu que els guions s’enganxen per davant i per darrere al text en el cas dels incisos, i que si el segon guió coincideix amb el punt final de frase, no cal posar-l’hi, amb el punt n’hi ha prou. En el cas de les enumeracions, sempre deixem un espai entre el guió i l’element enumerat.
Aquest guió el trobareu anant a INSERCIÓ----SÍMBOL

El guionet

2.15 COMPOSTOS, NÚMEROS I PRONOMS. Aquest guió més curt s’usa en les paraules compostes, en els números i en els verbs amb pronom feble. Exemples:  para-xocs, vint-i-cinc, emporteu-vos-la. A diferència de l’anterior, aquest guió sí que és al teclat.

2.16 XIFRES CORRELATIVES. Si volem escriure xifres correlatives o que formen una unitat, també podem usar aquest guió curt. Exemple:  pàg. 23-27, curs 2013-2014, avinguda Sant Joan de les Abadesses, 20-22.

Els parèntesis

2.17 INFORMACIÓ SECUNDÀRIA. A diferència de les comes i els guions, a dins els parèntesis hi escrivim informació molt secundària; a vegades no són ni frases, sinó noms o xifres. Exemple: Durant el curs 12-13, el Servei de Català d’Olot-la Garrotxa ha celebrat els 20 anys (1992-2012).

Noteu que el parèntesi s’enganxa per davant i per darrere al text que inclou. A vegades, si la informació que hem posat a dins del parèntesi és tota una frase amb un sentit complet, comença amb majúscula i s’acaba amb un punt, tot a dins dels parèntesis.

Exemple: El municipi ha tirat endavant el projecte malgrat que no comptava amb pressupost per executar-lo. (El 2013 té l’agreujant, encara, que la Generalitat funciona amb pressupostos prorrogats.)

Els punts suspensius

2.18 ENUMERACIONS INACABADES. És un recurs poc recomanat en llenguatge administratiu. Malgrat això, si una enumeració d’elements no s’acaba, es poden usar els punts suspensius per expressar-ho així. Exemple: A la inauguració hi era tothom: representants polítics, del món sindical, del món empresarial...

Noteu que els punts suspensius són sempre tres, s’enganxen a la paraula que tenen al davant i cal deixar un espai al darrere. Si el punt suspensiu final tanca la frase, també fa, alhora, de punt final.

Els dos punts

2.19 ENUMERACIONS D'ELEMENTS. En aquests casos, sempre comencem en minúscula després dels dos punts. Exemple: Per fer la inscripció cal portar: una fotografia, el DNI i el llibre de família.

2.20 CITACIONS TEXTUALS. Generalment, en aquest cas, comencem en majúscula i, a més, posem el text o el diàleg citat entre cometes.
Exemple: La regidora va dir: “Tirarem endavant el projecte, malgrat els entrebancs que puguin aparèixer”.

La barra inclinada

2.21 DESDOBLAMENT de formes masculines i femenines. Cal usar-les amb molta moderació i, sobretot, evitar-les al mig del text. Exemple: Senyor/Senyora, Benvolgut/uda,

2.22 LLEIS, com ara la Llei 7/1983 de normalització lingüística.

2.23 ELEMENTS MATEMÀTICS, com ara km/h, 2/4 de 9, ¾ parts...

3-Criteris d’ús dels tipus de lletra

La rodona és el tipus bàsic de lletra. Per marcar, tenim la cursiva, la negreta i les cometes.

La cursiva

3.1 TÍTOLS D'OBRES (musicals, de teatre, escultures, pintures, novel·les, poemes...) i publicacions (diaris, revistes...). Exemples:

3.2 ESTRANGERISMES o llatinismes no adaptats al català (si ja apareixen al diccionari, ja els podem escriure en rodona). Exemples: savoir faire, in extremis, feedback... 3.3 ÚS METALINGÜÍSTIC (quan la llengua parla d’ella mateixa). Exemples: En aquest document, on diu col·laboradors/res hi posarem amb la col·laboració de.

ATENCIÓ!: Quan un text és en cursiva, la rodona pren les funcions de marcador textual que s’indiquen habitualment per a la cursiva.

La negreta

La negreta és un marcador textual molt cridaner i s’ha d’usar amb molta moderació. D’entrada, només la farem servir per remarcar títols o subtítols a dins d’un text. Només en casos molt justificats la usarem al mig del text, i mai no la combinarem amb altres marcadors (per exemple, una paraula subratllada i en negreta).

Les cometes

3.4 CITACIONS textuals, ja sigui un fragment d’un altre autor o la reproducció de paraules textuals que algú altre ha dit. Exemples:

- L’alcalde va afirmar: “Intentarem resoldre la situació tan aviat com sigui possible”.
- Segons les Ordenances fiscals de 2012: “Aquesta bonificació ha de ser sol·licitada i tindrà efectes per als exercicis posteriors”.

3.5 TÍTOLS D'ARTICLES o capítols quan se cita la publicació d’on s’extreu. Exemple: L’article “La decepció del 75% de la gent que treballa”, d’Antoni Bassas, publicat a l’Ara, el 8 de juliol del 2013. / És interessant el capítol “Llengües de tradició oral” dins Llengua i immigració. / El capítol 1 de Gran Nord es titula “Els grans canvis”.

3.6 TÍTOLS D'EXPOSICIONS i dels apartats d’una exposició.
Exemples: L’exposició “Escriure en temps difícils” s’inaugurarà el proper 23 de maig./ Podeu visitar l’ «Exposició commemorativa dels 100 anys de les Normes Ortogràfiques de Fabra».

Noteu que en aquest darrer exemple hem usat les cometes baixes per evitar la coincidència amb l’apòstrof. Aquestes cometes –que es poden combinar amb les altes en citacions de textos (el text citat va entre cometes altes i, al mig, hi apareix algun títol entre cometes baixes, per exemple)– no són al teclat, sinó que heu d’inserir-les des de SÍMBOLS.

3.7 TÍTOLS DE CAMPANYES. Exemple: Aquest cap de setmana s’inicia la campanya “Per una Garrotxa lliure d’escombraries”, organitzada pel Centre Excursionista d’Olot.

3.8 TÍTOLS DE CONFERÈNCIES (o cicles de ), xerrades, debats, taules rodones... Exemple: Us recomanem el cicle de conferències “Els grans interrogants de la ciència”, que organitza el Museu dels Volcans.

3.9 TÍTOLS DE CONCURSOS. Exemple: “Sigues viu, tingues paraula” és un concurs sobre la llengua a les xarxes socials.

ATENCIÓ! Noteu que ni Twitter ni Facebook permeten l’ús de cursives ni de negretes, la qual cosa vol dir que en aquests mitjans haurem de jugar amb les cometes dobles (altes “ “  o  baixes « ») i les simples ( ‘  ‘) per suplir la mancança dels altres marcadors.

 El subratllat

El subratllat era l’únic marcador que teníem amb les màquines d’escriure, però ara ha estat substituït en gairebé tots els usos per la cursiva, tot i que és un bon recurs per quan escrivim a mà.

És recomanable no usar gaire el subratllat al mig del text, perquè visualment és molt agressiu. En casos molt puntuals es pot fer servir per remarcar algun element. I, per defecte, ja sabeu que queden subratllades les adreces web.

La versaleta

La versaleta és una lletra amb caràcters de majúscula però amb una alçada pròpia de la minúscula. La trobareu als tipus de lletra del vostre ordinador. Té uns usos molt limitats, però és bo recordar que és un recurs més que tenim a l’abast.

3.10 PER DESTACAR fragments o títols dins un text, a criteri personal, per evitar l’ús de la negreta, massa cridanera: un excés de negreta en tots els títols disminueix la  seva capacitat diferenciadora perquè si es vol destacar tot, no s’acaba destacant res.  

Aquest és un recurs que hem anat usant en aquesta Guia, tal com podeu veure.

3.11 XIFRES ROMANES. És recomanable citar les xifres romanes en versaleta. Exemple: La societat del segle xxi serà extremadament complexa i, alhora, molt més vulnerable.

3.12 CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES. Els noms dels autors en una bibliografia s’escriuen en versaleta. Exemple: m. pujol, josep; solà, joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Columna, Barcelona: 1995

4-Criteris d’ús de majúscules i minúscules


S’escriuen en majúscula:

4.1 TOPÒNIMS.  S’escriuen en majúscula. Els que porten article, si són topònims catalans  o estan catalanitzats, aquest article va en minúscula; en canvi, si no estan catalanitzats, el porten en majúscula. Exemples: Visc a les Preses. / La capital de la Garrotxa és Olot. / Va visitar La Rioja i El Bierzo. 4.2 NOMS D'ORGANISMES  i institucions, empreses, associacions i establiments, tant si són catalans com estrangers. Exemples:  4.3 NOMS D'ENTITATS JURÍDIQUES, públiques o religioses,  que només porten majúscula inicial. Exemples: l’Administració local, l’Estat espanyol, l’Administració pública, l’Església catòlica. 4.4 DESIGNACIONS INCOMPLETES. Encara que no designem l’entitat o la institució amb el nom complet, com que queda sobreentès perquè ha d’haver sortit abans en el text, continua portant majúscula inicial. Exemples:  L’Ajuntament de Tortellà ha aprovat un nou Reglament d’ús de la llengua catalana. Aquest Ajuntament ja en tenia un de l’any 95. 4.5 L'ARTICLE dels noms d'organismes, institucions, empreses o entitats. Si van precedits d’article i aquest forma part del nom propi, l’article s’escriurà en majúscula. Exemple: El concert es farà a la sala El Torín d’Olot. / El nou iogurt de La Fageda serà tot un èxit de vendes.

4.6 TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS. Els càrrecs van tots en minúscula, però si porten un protocol al davant, s’escriuen en majúscula. Exemples: Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. 4.7 FÓRMULES DE TRACTAMENT. Les fórmules de cortesia van en minúscula, però algunes, quan s’abrevien, s’escriuen en majúscula. Exemples: el Sr. Pérez, la Dra. Parals. 4.8 VIES URBANES i altres espais. Els genèrics sempre van en minúscula, mentre que el nom de la via va en majúscula. Van precedits d’article i de la preposició de, que són en minúscula. Exemples: el barri de Sant Miquel, la carretera de la Canya, la font de l’Àngel, el carrer de la Font, el volcà Montsacopa, el carrer del Volcà Rocanegra.

Recordeu que, en el cas d’Olot, l’Ajuntament d’Olot va publicar el Nomenclàtor viari de la ciutat d’Olot, on podreu consultar els noms dels carrers i els criteris lingüístics. El trobareu a: http://www.olotcultura.cat/wp-content/uploads/Nomenclator_viari.pdf

4.9 NOMS D'EDIFICS HISTÒRICS, estances singulars, equipaments culturals i centres educatius s’escriuen en majúscula. Exemples: la Casa Batlló, la Farinera Teixidor, la Torre Malagrida, el Teatre Principal d’Olot, l’Escola Malagrida, l’Institut Bosc de la Coma.

 4.10 NOMS D'OBRES diverses només porten majúscula inicial (i van en cursiva, com s’ha dit abans), mentre que el nom de diaris, revistes, catàlegs i qualsevol publicació periòdica porten majúscula inicial en tots els substantius. Exemples:

4.11 NOMS D'EXPOSICIONS i campanyes porten només majúscula inicial. Exemple: “Francesc Serra. L’artista i el seu taller”.

4.12 NOMS DE MOSTRES, simposis, congressos, jornades... porten majúscula inicial a tots els mots plens. Exemples: Mostra de Pessebres, Fira d’Entitats, Jornades Gastronòmiques de les Tapes...

4.13 TÍTOLS DE CONFERÈNCIES, xerrades, ponències, taules rodones... porta només majúscula inicial. Exemples: Us recomanem la xerrada “Les grans mentides de l’astronomia”. / S’inicia el cicle “Olot, ciutat educadora”.

4.14 EL NOM PROPI DE CICLES FORMATIUS, diplomatures, llicenciatures, graus, màsters, etc. només porta majúscula inicial. Exemples: Té la carrera d’Arquitectura. / Va fer la diplomatura en Gestió i Administració pública. / Està estudiant un grau en Enginyeria de disseny industrial.

4.15 EL NOM DE PREMIS i distincions porta majúscula inicial a tots els mots plens. Exemples: Ha rebut el Premi Ciutat d’Olot. / Properament recollirà les Ales a la Cultura./ Li han concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

4.16 EL NOM DE LLEIS i documents legals només porta majúscula inicial (llevat que continguin algun mot propi). També funcionen així els noms de plans, informes, estudis, etc. Exemples: L’Estatut d’autonomia de Catalunya, el Reial decret legislatiu 3/2011, el Pla per a la infància, el Pla per a la inclusió i la cohesió social, el Reglament d’ús de la llengua catalana, l’Ordenança de convivència ciutadana, el Projecte de beques 2013...

 S’escriuen en minúscula:

4.17 PLURALS. Els noms d’organismes, institucions o associacions que s’usen en plural van en minúscula, perquè tots els plurals es consideren aglutinadors. Exemples: Els ajuntaments de la Garrotxa s’adheriran a la campanya. / Els museus d’Olot obriran a la nit per celebrar el Dia Internacional dels Museus. / Els consells comarcals de Catalunya s’estan reestructurant.

4.18 DESIGNACIONS COREFERENTS. Quan anomenem un organisme o institució no amb el seu nom oficial sinó amb un sinònim, l’escrivim en minúscula. Exemples: El consistori ha decidit no ajornar la votació. / La corporació municipal es reunirà demà. / Visitarem la cambra catalana.

4.19 FORMES DE CORTESIA i càrrecs. Els tractaments de senyor, senyora van en minúscula si no els abreviem. També s’escriuen en minúscula tots els càrrecs. Exemples: La senyora Cardús, el professor Narcís Garolera, l’alcalde de Sant Feliu de Pallerols, el jutge...

4.20 NOMS D'ASSIGNATURES, etapes i cicles educatius van en minúscula. Exemples: Fa classes de matemàtiques. / Hi haurà una reunió de professorat d’ensenyament secundari obligatori i de batxillerat.

4.21 DOCUMENTS ACREDITATIUS. Exemples: el carnet d’estudiant, el carnet d’identitat, el llibre de família, el certificat d’assistència...

4.22 DIES de la setmana i els mesos de l’any, llevat que no vagin a inici de línia. Exemple: L’acte tindrà lloc el dimarts 10 de desembre de 2013.

QUADRES RESUM DE MAJÚSCULES I MINÚSCULES:


Majúscula en tots els elements inicials i rodona

Majúscula en tots els elements i cursiva

Organismes, institucions, associacions, empreses i establiments (4.2)

Diaris, revistes i publicacions periòdiques en general (4.10)

Tractaments protocol·laris (4.6)

 

Noms d’edificis i estances singulars, equipaments i centres educatius   (4.9)

 

Nom de premis i distincions (4.15)

 

 

Minúscula inicial i rodona

L’article dels topònims catalans (4.1)

Nom genèric de vies urbanes i interurbanes (4.8)

Organismes, institucions, associacions... quan s’usen en plural o en un sentit genèric (4.17)

Designacions coreferents (sinònimes però no oficials) d’organismes, institucions... (4.18)

Designació del càrrec o de la professió i fórmules de cortesia (4.19)

Nom genèric d’assignatures, etapes i cicles educatius (4.20)

Nom de documents acreditatius (4.21)

Dies de la setmana i mesos de l’any (4.22)

 

Majúscula inicial i rodona

Majúscula inicial i cursiva

Majúscula inicial i cometes

Nom d’entitats jurídiques, públiques i religioses (4.3)

Títols d’obres -llibres, teatre, pel·lícules, pintures, CD, escultures i fotografies. (4.10)

Títols d’articles de diaris o revistes (3.5)

Cursos, seminaris i màsters (4.14)

Noms de campanyes (3.7)

Carreres, diplomatures, llicenciatures, graus i cicles de formació professional (4.14)

Comunicacions, conferències, ponències, discursos, taules rodones i xerrades o cicles. (3.8)

Lleis i documents (4.16)

Títols d’exposicions (4.11)

Plans, programes, informes, estudis i projectes (4.16)

5-Criteris d’ús d’abreviatures, sigles i símbols

 Abreviatures

5.1 Alguns aspectes que cal tenir en compte:

5.2 És interessant recordar les abreviatures dels dies de la setmana i dels mesos de l’any, les més habituals en graelles i gràfiques:
- dl., dt., dc., dj., dv., ds., dg.
-gen., febr., març, abr., maig, juny, jul., ag., set., oct., nov., des.

5.3 Els numerals ordinals s’abrevien amb una sola lletra –en singular- i amb les dues últimes lletres –si són plural-, sense volar i sense puntet final. Així tenim.


1r

1a

1rs

1es

2n

2a

2ns

2es

3r

3a

3rs

3es

4t

4a

4ts

4es

5a

5ns

5es

A partir del cinquè, tots s’escriuen igual.

5.4 Els números romans només s’escriuen en noms de papes, reis i segles (exemples a) o bé en noms de fires, congressos, simposis, jornades, competicions esportives i noms de carreteres (exemples b).
Exemples a: Carles V (llegit Carles cinquè), Joan XXIII (llegit Joan vint-i-tres). Es llegeixen com a ordinals fins al 10 i com a cardinals a partir d’aquest.
Exemples b:  IV Congrés de Vulcanologia (llegit quart Congrés de...), XX Trofeu Internacional d’Atletisme (llegit vintè Trofeu...), Carretera N-II (llegit nacional dos, llegit sempre com a cardinals).

5.5 Les abreviatures són minúscules, però hi ha alguns tractaments personals i oficis que s’abrevien en majúscula. Les abreviatures dels tractaments protocol·laris sempre són en majúscula:

Sigles

5.6 S’escriuen en majúscules, llevat de poquíssimes excepcions, i s’escriuen en rodona: CPNL, TV3, F1, aC, dC

5.7 No porten punts ni espais entre les lletres que les componen. Per exemple: DNI, NIE, EGB, ESO, FP

5.8 Es poden llegir com a sigles o desplegant les paraules que la sigla representa. Per exemple, el  DNI ( podem llegir el d n i o bé el document nacional d’identitat). 

5.9 Les sigles s’apostrofen. Vegeu, però, la diferència entre l’FP (hem de llegir l’efapé) i la FP (hem de llegir la Formació Professional).

5.10 Les sigles es llegeixen en plural, si cal, però no porten –s final. El context o l’article que porten marquen si és plural o no: les AMPA, els CAP (però no farem ni les *AMPES, els *CAPS o les *AMPA’s , els *CAP’s).

5.11 Les sigles no es dupliquen per marcar els plurals. Per exemple: les AV (associacions de veïns) i no pas *AA.VV.

5.12 Algunes sigles, que són noms propis d’organismes o entitats, no segueixen la normativa i tenen formes especials: SER.GI, UdG

Símbols

5.13 Són abreviatures que tenen un reconeixement internacional. Es fan igual arreu del món. Poden ser lletres majúscules o minúscules o símbols pròpiament dits.

5.14 Els símbols no tenen marca de plural ni tampoc no porten puntet final. Majoritàriament, s’utilitzen per a mesures: km, g, l, ha, m, &, $, €...

5.15 És recomanable deixar un espai entre la paraula i el símbol que porta al darrere. Per exemple: el concert començarà a les 17.30 h

5.16 No barregem en un mateix espai símbols i paraules senceres: km/ h (en lloc de km/hora). Enmig d’un text escrit és recomanable no abusar dels símbols. És millor dir, per exemple: El cotxe em va costar 10.000 euros.

Tota la informació sobre abreviacions és a l’opuscle Abreviacions, publicat per la Secretaria General de Política Lingüística, i que podeu estirar des de l’enllaç: www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Arxius/abrevia.pdf

6-Criteris lingüístics a les xarxes socials

6.1 VARIETAT ESTÀNDARD de la llengua. És la que es considera neutra i intel·ligible per a tots els usuaris i la que farem servir a les xarxes socials. Aquesta varietat formal, però, pot tenir diferents registres o nivells que podem usar per adequar-los a cada situació, sense oblidar que parlem des d’una xarxa social que representa un organisme i que, per tant, el model de llengua ha de ser formal, defugint les estructures o el lèxic que es considera o excessivament culte o massa dialectal, col·loquial o vulgar.

6.2 ORDRE DE LA FRASE. Com ja s’ha dit en aquesta Guia d’estil, l’ordre natural de la nostra llengua és subjecte+ verb+ complement directe/ atribut +complement indirecte+ altres complements. Els complements circumstancials de temps i de lloc es poden desplaçar a començament de frase per donar-hi més èmfasi.

6.3 VERBS I NOMS. Les estructures nominals, és a dir, amb més noms que verbs, són més llargues, abstractes i més impersonals. Això fa que siguin més difícils d’entendre. Per tant, convé no abusar-ne, sobretot a les xarxes socials, on volem ser directes i arribar de forma clara a la gent.

6.4 ESTRANGERISMES. L’ús de mots d’altres llengües és cada vegada més usual, però, sempre que sigui possible, cal usar la forma traduïda o adaptada d’aquella paraula estrangera (ho podeu consultar al TERMCAT, apartat Cercaterm). Si la forma traduïda encara no està gaire difosa, i si el nombre de caràcters ho permet (pensant en el Twitter), afegirem entre parèntesis l’equivalent en anglès.

6.5 TRADUCCIÓ de noms propis. És recomanable traduir els noms propis sempre que la traducció literal sigui comprensible i s’entengui bé.

En general, cal tenir en compte en quin context es fan les traduccions. Aquest punt de vista permet, sobretot a les xarxes socials, d’entendre que no hi ha una única solució en la traducció de noms propis.

6.6 MARCADORS TEXTUALS. Facebook i Twitter no permeten escriure en negreta ni en cursiva, de manera que per remarcar alguna cosa només podem comptar amb les cometes (simples i dobles –altes i baixes-).

6.7 CONVENCIONS (abreviacions i majúscules i minúscules). Caldrà seguir els mateixos criteris que ja s’han donat en aquesta Guia.

6.8 TWITTER. Els tuits es redacten en català; pel que fa als retuits, es pot respectar la llengua en què han estat escrits originalment.
Pel que fa al text, cal que la informació sigui sintètica, rigorosa i concisa. Per això és important adjuntar-hi un enllaç, si escau, ja que, d’aquesta manera, s’ofereix als usuaris la possibilitat d’ampliar el contingut.

En el cas de retransmissió d’actes en directe (live blogging) a través de Twitter no és necessari que hi hagi associat cap enllaç, però és important sempre acompanyar el tuit de l’etiqueta que faci referència a l’acte.

6.9 FACEBOOK. La llengua d’ús per a la publicació de missatges a Facebook és el català, la llengua pròpia i comuna. També se’n poden publicar en castellà i en anglès segons el tipus de contingut de què es tracti.
Recordem que estem gestionant perfils no personals.Caldrà anar en compte, doncs, sobre què es diu i com es diu en aquests espais atès que estem representant una Administració.

6.10 BLOGS. La informació als blocs ha de ser breu i concisa, i sovint tenim dos nivells d’informació: al primer nivell se sintetitza la informació principal i, al segon, s’hi exposa la informació complementària. En el primer nivell es pot fer més atractiva la informació inserint-hi imatges. Recordem que tant si citem informació d’altres autors com si fem servir imatges amb llicència, cal dir la font d’on ho extraiem.

Cal prioritzar els títols informatius, és a dir, els que expliquen el contingut de l’apunt de manera sintètica. Han de ser atractius, però mai no s’han de desmarcar del registre formal. S’hi poden utilitzar estructures (preguntes retòriques, sentències, etc.) que convidin a reflexionar. Els paràgrafs han de ser més explicatius i cal tenir en compte que han de ser breus; és bàsic saber resumir la informació al màxim.

7-Fonts consultades

  • Solà, Joan. Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona,1995
  • Criteris d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Palafrugell, Palafrugell, 2013
  • Pujol, Josep M.; Solà Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Columna, Barcelona, 1995
  • Amadeo, Imma; Solé, Jordi. Curs pràctic de redacció. Columna, Barcelona,1996
  • Mestres, Josep M. i altres. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. Eumo Editorial. Vic, 2000
  • Referències web: